Un poema nadalenc de Joseph Brodsky, versió catalana de Judit Díaz Barneda

 

 

Estel de Nadal

 

 

En l’estació freda, en un lloc més fet a la calor

que no pas al fred, a la plana més que a un cim,

va néixer un infant en una cova a fi de salvar el món;

bufava el vent com només ho fa als deserts a l’hivern, de gairell.

 

A Ell tot li semblava enorme: el pit de la mare, el vapor

dels narius del bou, Gaspar, Baltasar, Melcior -l’equip

dels Mags, els seus regals apilonats al costat de la porta, ajustada.

Ell només era un punt, i un punt era l’estel.

 

Intensament, sense parpellejar, a través de núvols pàl·lids

i dispersos, sobre l’infant en el pessebre, des de lluny

-des de la profunditat de l’univers, des de l’altre extrem- l’estel

mirava dins la cova. I aquest era l’esguard del Pare.

 

24 de desembre de 1987

 

 

Enllaç a la biografia de Joseph Brodsky a la Viquipèdia:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Joseph_Brodsky

 

 

El noi Joseph Brodsky

 

Subscriviu-vos al bloc

Introduïu el vostre correu electrònic per subscriure-vos a aquest bloc i rebre notificacions d'entrades noves per correu electrònic.

Activitats

  • Sense activitats
AEC v1.0.4

Etiquetes